VALLS I PALÀ, DUES COLÒNIES BEN PROPERES L’UNA DE L’ALTRA

Tipologia: Memòria Viva
Autors: Baltasar Flotats i Caballol i Isidre Abarca i Simats

Hem estat pocs però hem treballat de gust apropant-nos a la història dels nostres pobles que ara us convidem a compartir amb nosaltres.

El dia 1 de gener de 1900 es dissolgué la societat Esteve Valls i Companyia, que havia servit per fundar la colònia i fàbrica del veí Palà de Torroella (1876). Arran de la dissolució, un dels socis, Esteve Valls i Pasqual, fill de Sallent, fundà la colònia Valls, que començaria a funcionar, sota el nom de Manufacturas Valls, l’any 1903. A partir de llavors es va construïnt la colònia i els seus principals equipaments.

La vida a la fàbrica era l’eix de tot, i no hi havia ni necessitat ni facilitats per sortir-ne. La gent hi era feliç, a la seva manera. Manufacturas Valls feia tot el procés de producció, des de la preparació del cotó fins al teixit, i en alguna època, fins i tot confecció. Hi ha havia moltes especialitzacions.

El dia 1 de gener de 1900 es dissolgué la societat Esteve Valls i Companyia, que havia servit per fundar la colònia i fàbrica del veí Palà de Torroella (1876). Arran de la dissolució, un dels socis, Esteve Valls i Pasqual, fill de Sallent, fundà la colònia Valls, que començaria a funcionar, sota el nom de Manufacturas Valls, l’any 1903. A partir de llavors es va construïnt la colònia i els seus principals equipaments.

L’amo vivia a Barcelona, i visitava l’empresa el divendres de cada setmana – aprofitant per pujar els setmanals que es cobraven en dissabte – així, la responsabilitat queia en el director de la fàbrica i en els encarregats de cada secció.

Els pisos tenien pràcticament tots els serveis de franc, i es disposava de tots els equipaments: escola, serveis religiosos, cooperativa, forn de pa, teatre, servei mèdic, bar-fonda, transports, carnisseria, i un seguit d’oficis que donaven servei als vallencs: barberia, perruqueria, sastreria, modista, espardenyeria, ferreria, fusteria, pintor, electricista, llauner (molts de relacionats a l’empresa) … i més recentment, llibreria, farmàcia, dispensari mèdic, ….

Fora de la feina, hi havia aficions diverses, algunes de relacionades amb la vida diària, com la caça i la pesca, i la cura de l’hort, que tothom tenia. Altres divertiments eren: teatre, futbol, cinema, i els diversos balls i festes, que eren més avui. La gent feia més vida en comú, i passant per les colònies trobem diversos “bancs de pega”, on la gent quedava enganxada de tant seure-hi i fer-la-hi petar …

[@more@]

2 comentaris

Estanislau BASORA

Estanislau Basora va néixer a Valls de Torroella el 18 de novembre de 1.926.

Considerat un dels millors extrems de la història del futbol català de tots els temps, va desenvolupar la major part de la seva trajectòria futbolística al FC Barcelona, club on romangué entre 1946 i 1958. Formà com a extrem dret a la davantera de les "cinc copes" amb en Kubala, César, Vila i Manchon.

Fou 22 partits internacional A amb la selecció espanyola, entre 1949
i 1957 i un cop internacional B. Fou un dels millors jugadors de la
fase final de la Copa del Món de Futbol 1950
on marcà cinc gols. Aquell any rebé el premi "Baró Güell" al millor
esportista de l’estat de l’any. En un partit internacional disputat a l’estadi de Colombes a París contra França, Basora marcà tres gols i feu un extraordinari partit rebent el sobrenom de "el monstre de Colombes".

L’any 1974, amb motiu del 75è aniversari de la fundació del FC Barcelona fou escollit dins de l’onze ideal de tots els temps del club en la posició d’extrem dret.

[@more@]

Títols

(Extret de Viquipèdia)

Comentaris tancats a Estanislau BASORA

MANUFACTURAS VALLS, S.A.

Informació provinent de l’Arxiu Nacional de Catalunya, en el codi fons 195.

La societat Esteve Valls
i Companyia es constituí l’any 1877 i s’instal·là al terme de
Castelladral (Navàs, Bages), a la vora del riu Cardener, i a prop del
poble de Sant Salvador de Torroella. Al seu voltant sorgí la colònia
Palà de Torroella. A l’inici del segle es dissolgué la societat i
Isidre Valls, que havia succeït al seu pare, construirà una nova
fàbrica un parell de quilòmetres riu avall, que serà la colònia Valls o
Palà Nou. La nova fàbrica va començar a funcionar l’any 1903. L’any
1918 va constituir una empresa filial, Valls i Mir, on es realitzaven
l’acabat, el blanqueig, el tenyit i l’estampat del teixit. Durant el
mateix any va traspassar tots els seus actius a empresa anònima
Manufacturas Valls SA. Després de la guerra civil, Manufacturas Valls,
SA es farà càrrec de la majoria del capital de Viuda de José Tolrà SA,
constituint un dels primers grups cotoners de Catalunya. El 1991
Manufacturas Valls SA presentà suspensió de pagaments.

[@more@]

Comentaris tancats a MANUFACTURAS VALLS, S.A.

Tradicional Festa dels Pubills.

per saber-ne mes coses podeu consultar a la web:

http://www.pubills.es.vg/

[@more@]

2 comentaris

Pere RIBERA GUALS

Pere Ribera Guals, va néixer a Sant Mateu de Bages al 1957. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya i és l’actual alcalde.

[@more@]

I. Sr. Pere Ribera i Guals

– Llista Electoral: CIU; proclamació: 19.06.2000
– Circumscripció: Circumscripció electoral de Barcelona.
– Partit Polític: UDC
– Grup parlamentari: Grup Parlamentari de Convergència i Unió. Membre.
Adscripció 19.06.2000, BOPC, 78 – Baixa 23.09.2003, BOPC, 462.

Càrrecs parlamentaris:
– Comissió d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Membre. Substitució 26.06.2000, BOPC, 83 – Baixa 23.09.2003, BOPC, 462.
– Comissió de la Sindicatura de Comptes. Membre. Substitució 22.09.2000, BOPC, 96 – Baixa 23.09.2003, BOPC, 462.
– Comissió d’Estudi sobre el Millorament de la Prevenció i l’Extinció
d’Incendis. Membre. Substitució 22.09.2000, BOPC, 96 – Baixa
23.09.2003, BOPC, 462.
– Comissió d’Estudi sobre la Problemàtica del Món Rural a Catalunya.
Membre. Designació 06.11.2000, BOPC, 112 – Baixa 23.09.2003, BOPC, 462.
– Comissió Permanent de Legislatura per a la Societat de la Informació.
Membre. Substitució 06.11.2002, BOPC, 356 – Baixa 23.09.2003, BOPC, 462.

Fi del mandat:
Finiment de la legislatura. 23.09.2003. BOPC, 462.

Comentaris tancats a Pere RIBERA GUALS

Narcís CASTELLS

(article publicat a "Regió 7" per Ricard Monsó el 16 de juliol de 2.005)

Radioaficionat
des del1975, Narcís Castells fa dotze anys que presideix. l’Associació
de Radioaficionats del Solsonès (ARS). Nascut a Valls de Torroella fa
52
anys, casat i amb dues filles, Castells treballa en electricitat i electrònica
industrial des dels inicis dela dècada dels noranta viu a Solsona amb
la seva família. La meteorologia és l’ altra gran afició de Narcís
Castells, i és el responsable de l’ estació meteorològica del Port
del Co
mte

[@more@]

L’incentiu és fer un contacte nou

(article publicat a "Regió 7" per Ricard Monsó el 16 de juliol de 2.005)


E
n els trenta anys que fa que és en aquest mon creu
que ha canviat molt la tipologia del radioaficionat?

Ha canviat moltíssim. Abans
els radioaficionats ens fabricàvem nosaltres mateixos els equips, ja que els
preus eren molt alts. Calia, per part del radioaficionat; molta experimentació
i coneixements bastant concrets. d
‘ electrònica i electricitat. Ara, per
contra, entres en una botiga especialitzada i et compres I’ aparell que vols, ja
que actualment a partir de
450 o 500 euros ja pots tenir un
aparell mínimament digne per començar: Això perla banda baixa, per que hi ha
equips de
6.000 euros, i el preu pot pujar fins on tu vulguis. A més les
noves tecnologies, com poden ser els telèfons mòbils o Internet, han fet caure
el nombre de radioaficionats que són aparells que, en part, substitueixen els
nostres.

Que cal fer per ser radioaficionat?

Has de ser enginyer en Telecomunicacions o bé fer un
examen al
centre provincial de Telecomunicacions, que és el que vaig fer
jo quan m ‘hi vaig aficionar gràcies a uns companys amb els quals teia el
servei militar: Hi ha
3 categories, segons les freqüències i potencies
que vulguis utilitzar: EB, Ec i EA. Aquesta darrera, que és la que tinc jo, és
la que et permet comunicar-te més lluny.

Quins incentius mouen el radioaficionat. a passar-se hores
davant el seu aparell?

Sobretot aconseguir el màxim de contactes amb gent
d’arreu; ja que és més important el fet d’establir contacte que no pas tot allò
que us pugeu dir (personalment tinc targetes de confirmació de contacte d’arreu
del món),.organitzem concursos en els quals com més contactes facis i més
quilometres de llunyania aconsegueixes més punts obtens,. i els que som de la
vella escola encara ens agrada remenar els aparells i fer. experiments.

Com s’entenen quan tan un contacte?

Utilitzem un codi internacional anomenat Q, però
sobretot parlem en angles. Quan hi ha catàstrofes naturals, on tot es col·lapsa,
s’estableixen xarxes d’emergència a través dels radioaficionats.




Quants socis formen
la ARS?




Actualment som 63
socis, i alguns han estat campions de Catalunya i fins i tot d’ Espanya. Però
cal reconèixer que, d’aquests, tan sols una dotzena són solsonins. És una
practica habitual entre els radioaficionats fer-nos socis de diferents
associacions, ja que les quotes anuals no són cares (per exemple, la nostra és
de
15 euros l’any) i d’aquesta manera ens ajudem entre les
diferents associacions. Per exemple, l’ARS té dos repetidors en funcionament
que cal mantenir.

Comentaris tancats a Narcís CASTELLS

Ferran VALLS TABERNER

Extret de l’article publicat a la Revista de Estudios histórico-jurídicos de la Pontifica Universidad Católica de Valparaíso (Xile), en la referència:

HIERREZUELO CONDE, Guillermo. Mas Solench, Josep M.: Ferran Valls i Taberner. Jurista, historiador i polític. Pròleg de Josep M. Solé i Sabaté.
.
Rev. estud. hist.-juríd..
[online]. 2004, no.26 [citado 01 Noviembre 2006], p.654-656. Disponible
en la World Wide Web:
<http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0716-54552004002600042&lng=es&nrm=iso>.
ISSN 0716-5455.

________________________________________________

Ferran
Valls i Taberner, nacido en 1888 en el emblemático año de la Exposición
Universal de Barcelona, y fallecido en 1942, en plena madurez
intelectual, se exilió en 1936 a Italia, a consecuencia de la guerra
civil española. Fue discípulo de Antoni Rubió i Lluch en Barcelona,
aunque no se puede afirmar que tuviera un maestro específico ni de su
formación histórica ni de la histórico-jurídica. Valls llegó a formar
parte de un conjunto de intelectuales de la primera mitad del siglo XX,
conocido como Generación barcelonesa de 1917. Valls nació fruto del
matrimonio de Isidre Valls i Pallerola y Antònia Taberner i Prims.
Ambos padres pertenecían a familias de industriales y financieros. El
padre, Isidre Valls, era ingeniero industrial y fue Diputado y Senador,
mientras que la madre, de espíritu emprendedor, formó parte de la
empresa Manufactures Valls, S.A., que constituyó junto con su marido y
dos de sus hijos, Ferran y Josep, en el año 1918. Ferran Valls i
Taberner comenzó el s. XIX como alumno del colegio de los Jesuitas.

[@more@]

En
las aulas de este colegio, Valls trabó amistad con Joaquim M. de Nadal,
Josep M. Boix i Raspall, Agustí Calvet, Josep M. López-Picó, Manuel
Reventós i Bordoi, Lluís Nicolau d’Olwer, Manuel M. Vergés, Jordi Rubió
i Balaguer, así como con otros muchos ilustres personajes de la época
(p. 34).

Aprobó
el bachillerato recién cumplido los dieciséis años. De hecho, las notas
obtenidas por Valls i Taberner fueron excelentes. Finalmente decidió
matricularse en la Facultad de Derecho y Ciencias Sociales en la
Universidad de Barcelona. Pero para iniciar los estudios en la Facultad
de Derecho tuvo que matricularse en el curso 1904 – 1905 de unos cursos
denominados de Ampliación que se impartían en la Facultad de Filosofía
y Letras, y que eran obligatorios en aquella época. Valls ingresó en la
Lliga Regionalista el 23 de enero de 1907 y en las elecciones previstas
para el 8 de marzo de 1914 fue proclamado candidato para el distrito de
Solsona, cosechando un relativo fracaso electoral ante Milà i Camps,
aunque Elías Romero González ha patentizado, estudiando dichas
elecciones, las numerosas irregularidades que se produjeron en las
mismas. Hay que señalar que Valls i Taberner ya había publicado varias
recensiones y artículos en Estudis Universitaris Catalans cuando
en 1910 acababa de finalizar los estudios tanto de la carrera de
Derecho como de la Filosofía y Letras. Durante el curso 1910 – 1911 se
instaló en París disfrutando de una beca que le había concedido la
Junta de Ampliación de Estudios de Investigaciones Científicas (p. 45).

En
septiembre de 1911 se examinó en Madrid del doctorado en Derecho, y
posteriormente continuó los estudios para doctorarse en Historia. En
octubre de ese mismo año
leyó, con total éxito, la tesis doctoral en Derecho con el título Las "Consuetudines Ilerdenses (1227) y su autor Guillermo Botet,
que se publicó al año siguiente, variando la fecha de redacción de las
mismas a 1228. Continuó asimismo el doctorado en Historia en el mes de
junio de 1913 y se examinó de las asignaturas correspondientes mientras
preparaba la tesis doctoral que leería dos años más tarde, en octubre
de 1915, sobre el tema de Los abogados en Cataluña durante la Edad Media
(p. 46). En 1913 fue asimismo nombrado profesor de Historia de Cataluña
de los Estudios Universitarios Catalanes, mientras preparaba las
oposiciones al cuerpo de archiveros, que obtuvo el 13 de julio, siendo
destinado al Archivo de Hacienda de Tarragona.

En
el año 1916 Ferran Valls i Taberner se casó con Marcellina Arnó i
Maristany, que procedía de una familia próspera dedicada al negocio de
vinos. El 29 de mayo de ese mismo año fue nombrado Juez de apelaciones
del Principado de Andorra, cargó que ocuparía hasta el final de su vida
(p. 49). En septiembre de 1923, a Valls se le concedió la excedencia de
la cátedra de Historia de España de la Universidad de Murcia, y retornó
a Barcelona con la intención de ocupar el cargo de Diputado de la
Mancomunidad de Cataluña, que había sido elegido en 1921. En todo
momento se manifestó contrario a la dictadura de Miguel Primo de
Rivera, proclamada el 13 de septiembre de 1923. En 1925 volvió a ser
reincorporado al cuerpo de archiveros y fue destinado a Tarragona. El
19 de marzo del año siguiente fue, sin embargo, desterrado a Morella,
por su oposición a la Dictadura, durante un periodo de dos meses y en
1927 y 1929 volvió a ser perseguido por el régimen de Primo. También
mantuvo sus diferencias con la Dictablanda del General Dámaso
Berenguer.

El
12 de abril de 1931 se convocaron elecciones municipales y los
resultados le dieron la victoria a los candidatos republicanos. Dos
días más tarde se proclamó la segunda República. En 1933 no consiguió
la cátedra de Historia del Derecho de la Universidad de Barcelona a la
que aspiraba (p. 75), fracasando en el intento tanto él como Juan
Beneyto Pérez, y saliendo catedrático Luis García de Valdeavellano y
Arcimís, con una producción científica entonces ridícula y exigua en
comparación con la de Valls o la del propio Beneyto. El 14 de enero de
1934 se convocaron elecciones municipales. Entre los candidatos de la
Lliga figuraba Valls i Taberner, pero no consiguió la alcaldía (p. 77).
Previamente, en las elecciones de 1932 sí había sido elegido Diputado
al Parlamento de Cataluña. En 1935, Valls i Taberner fue designado
miembro de número del Instituto de Estudios Catalanes y presidente de
la Casa Caridad y Beneficencia de Barcelona. En las siguientes
elecciones, celebradas el 16 de febrero de 1936, se elegían los
diputados a las Cortes, y en este acto electoral Valls i Taberner
consiguió su correspondiente acta en las Cortes de Madrid (p. 79),
quedando fuera el mismísimo Francesc Cambó, que quizás no supo digerir
el fracaso.

Haciendo
un análisis de las obras de investigación de Ferran Valls, hay que
señalar que su producción comprende más de cuatrocientos títulos (p.
91). Ejerció la carrera de abogado más como consultor que como
profesional. En su ya citada tesis doctoral de Historia, titulada Los abogados de Cataluña durante la Edad Media
(1915) mostraba el interés de este personaje por la profesión desde los
tiempos más remotos. Sobre este tema también escribió un artículo
titulado Notes sobre les relacions d’alguns jurisconsults famosos amb Catalunya, publicado en la Revista Jurídica de Catalunya, en 1927. Escribió en el Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans,
varias necrológicas sobre abogados catalanes contemporáneos: Narcís
Verdaguer i Callís (1849 – 1918), Josep Pella i Forgas (1852 – 1918),
Frederic Rahola i Tremols (1858 – 1919), etc. (pp. 102 – 104).

Está
catalogado Valls i Taberner como un historiador que hizo importantes
aportaciones a la historia de Cataluña, especialmente la edad media (p.
105). En un extenso artículo, bajo el título Els orígens dels comtats de Pallars i Ribagorça a partir del segle XI, publicado en Estudis Universitaris Catalans, 1915 – 16, estudiaba el comienzo de estos condados (p.
113). Una de sus contribuciones más conocidas es la Marca Hispánica (1987, con introducción de Manuel J. Peláez), pero sin duda su obra maestra fue la Història de Catalunya, en colaboración con F. Soldevila. Valls i Taberner en 1929 recopiló bajo el título Estudis d’Història Jurídica Catalana
diversos artículos publicados en otras sedes (p. 130 – 131). Otra de
las obras fundamentales en el pensamiento de Valls fue la edición de Los Usatges de Barcelona, de 1913, escrita en colaboración de Ramon d’Abadal y de la que se hizo una reedición en 1984. En 1926 publicó en la Revista Jurídica de Catalunya una edición de las Costums de Perpinyà (p. 151).

Las publicaciones de Derecho marítimo (pp. 161 – 169) más destacadas fueron Las Notes sobre el "Consolat de Mar" (1929) y la edición en tres volúmenes del Consolat de Mar. Y uno de los trabajos de Ferran Valls inéditos y publicados cincuenta años después de su muerte fue El Derecho mercantil y el Derecho marítimo en los Estados de la Corona de Aragón durante el reinado Jaime I (p. 167). Valls publicó en el año 1926 dos ediciones de costums de Miravet: la primera se editó en el núm. XXXII, en la Revista Jurídica de Catalunya (1926, pp. 52 – 76) y una segunda, en la que introdujo algunas modificaciones, en su obra Els Costums de Miravet, editada en Barcelona en el año 1926.

Ferran
Valls i Taberner participó en múltiples e importantes instituciones
(pp. 203 – 252): los Estudis Universitaris Catalans, constituida el 25
de mayo de 1903, cuya revista fue dirigida de facto por Valls desde
1909. El 2 de junio de 1924 entró a formar parte de la Junta de
Gobierno del Colegio de Abogados. Asimismo, también ejerció las
funciones de director en el archivo de la Corona de Aragón en tres
etapas.

Sobre
este ilustre jurista que fue Ferran Valls i Taberner, existe una amplia
bibliografía en su lengua materna, así como en castellano y en francés.
Pero destacamos dos estudios que se realizan sobre él en las Actes de les jornades d’Estudi sobre els costums de la batllia de Miravet (1319/1320 – 1999/2000)
(Gandesa, 2002), que hemos recensionado en esta misma sede. La primera
de ellas (pp. 239 – 325) fue encargada a Manuel J. Peláez Albendea,
catedrático de Historia del Derecho de la Universidad de Málaga, que
analiza las costums de Miravet y otros textos de Derecho
comarcal y municipal catalán, y la segunda de ellas (pp. 375 – 389) a
cargo del jurista e historiador Josep M. Mas i Solench (el autor del
libro del que nos estamos ocupando), que se centra en las aportaciones
históricas de este personaje. En cualquier caso, la figura de Valls
aparece como uno de los más grandes medievalistas e historiadores del
Derecho catalanes de todos los tiempos, un apasionado de la Historia,
un amante de la patria catalana, un político dedicado a ser servidor
del pueblo no a beneficiarse ni a aprovecharse de él, un defensor de la
unidad de España, un idealista y un vitalista. Mucho le debe Cataluña y
resulta prácticamente imposible conocer a fondo su Historia o su
Derecho sin partir de los escritos de Valls.

Comentaris tancats a Ferran VALLS TABERNER

valls de torroella

Benvingudes/ts al bloc de Valls de Torroella. Totes les vostres aportacions hi seran benvigudes.

Aquest espai vol apropar-vos a l’ahir i l’avui de Valls de Torroella, a través dels apartats: Historia d’un poble, també podreu trobar-hi Grans Persones vinculades amb el poble, i a Batecs i Aportacions hi publicarem tot allò que creguem que us pot interessar.

A l’apartat Album hi podreu veure les imatges que hem pogut recollir.

[@more@]

Comentaris tancats a valls de torroella